L’Osteopatia (també anomenada medicina osteopàtica) es basa en el contacte manual per al diagnòstic i tractament. Els osteòpates utilitzem una àmplia varietat de tècniques manuals terapèutiques per millorar la funció fisiològica i / o donar suport a l’homeòstasi que ha estat alterada per una disfunció somàtica (en el marc del cos), és a dir, deteriorament o alteració de la funció d’estructures relacionades amb el sistema somàtic; estructures esquelètiques, articulars i miofascials; i estructures relacionades amb elements vasculars, limfàtics i neurals. Els osteòpates utilitzem la comprensió de la relació entre estructura i funció d’optimitzar l’auto-regulació del cos, les capacitats d’auto-curació. Un component essencial del concepte osteopàtic és la teràpia manual osteopàtica, també anomenada tractament manipulatiu osteopàtic (TMO), que es refereix a una sèrie de tècniques de manipulació que poden ser combinades amb altres tractaments o consells, per exemple, sobre hàbits alimentaris, activitat física i postura. La pràctica de l’osteopatia és diferent d’altres professions de salut que utilitzen tècniques manuals, com la fisioteràpia o la quiropràxia, malgrat algunes coincidències en les tècniques i intervencions. La forma d’atenció de la salut escentra en el pacient, en lloc de centrar-se en la malaltia. El diagnòstic estructural i el tractament manipulatiu osteopàtic són els components essencials de l’osteopatia. (Benchmarks for training in Osteopathy)