L’artrosi es pot considerar la malaltia reumàtica més comuna, afecta principalment al cartílag articular i l’os subcondral d’una articulació sinovial, fet que altera el conjunt de l’articulació. Les persones amb artrosi de genoll simptomàtica experimenten dolor progressiu i dificultat creixent amb activitats funcionals diàries. De fet, l’artrosi de genoll té més responsabilitat que qualsevol altra malaltia d’incapacitat per caminar o pujar escales. En l’actualitat, no es coneix cap cura per a l’artrosi. No obstant això, els factors relacionats amb la malaltia, com l’alteració de la funció muscular i la reducció de l’aptitud, són elements clau per al tractament d’aquesta patologia.
L’exercici terapèutic comporta una sèrie d’activitats físiques específiques que apunten directament a millorar la força muscular, el control neuromotor, rang de moviment articular i la capacitat aeròbica. Un dels principals objectius de l’exercici és millorar la força muscular, atès que la debilitat és comú en l’artrosi de genoll. L’entrenament de força en la dosi suficient pot abordar la debilitat muscular mitjançant la millora de la massa muscular i / o contracció. No obstant això, entre els grups de pacients, el dolor ha de ser considerat i pot ser una barrera, per tant, pot conduir a la infradosificació de l’estímul de força. La força millorada de l’extremitat inferior pot disminuir les forces internes del genoll, reduir el dolor i millorar la funció. L’augment físic pot modificar la biomecànica, el que resulta en una taxa de càrrega conjunta disminuïda i minvar l’estrès localitzat en el cartílag articular, per tant juga un paper important en retardar l’inici i la progressió de l’artrosi. La millora de l’aptitud pot millorar la qualitat de vida, en permetre un major rang de moviment en les tasques diàries, millorant així la funció física.
http://m.bjsm.bmj.com/content/49/24/1554.full
osteofisic.com 