La lumbàlgia crònica és una de les principals causes de discapacitat al món i afecta fins a un 20% de la població adulta en algun moment de la seva vida. Es defineix com el dolor lumbar que dura més de 12 setmanes, i encara que en la majoria dels casos no es deu a una patologia greu, pot tenir un impacte significatiu en la qualitat de vida, la capacitat laboral i el benestar emocional.
💡 Tractaments de primera línia
Les guies clíniques internacionals i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomanen un abordatge inicial basat en intervencions no farmacològiques:
- Educació i consells: fomentar el manteniment d’activitat, evitar el repòs prolongat i entendre que el dolor no sempre implica dany estructural.
- Exercici terapèutic: adaptat i progressiu, considerat el pilar del tractament.
- Estratègies cognitivo-conductuals: útils per reduir la por al moviment i la catastrofització.
Els tractaments farmacològics (com antiinflamatoris o relaxants musculars) es reserven per episodis puntuals i sota supervisió mèdica. Altres opcions passives (massatge, electroteràpia, infiltracions) poden tenir un paper complementari, però no han de ser la base del tractament.
📌 Referència: WHO. Guidelines on chronic low back pain. 2023.
📌 Referència: Qaseem A, et al. Noninvasive Treatments for Acute, Subacute, and Chronic Low Back Pain: A Clinical Practice Guideline From the ACP. Ann Intern Med. 2017.
🏋️♂️ El paper del treball actiu
L’evidència és clara: l’exercici és el tractament més eficaç i segur a llarg termini. Els objectius principals són:
- Control motor: reaprendre patrons de moviment i activar musculatura estabilitzadora (multífids, transvers de l’abdomen).
- Enfortiment: reforç del core, glutis i musculatura lumbopèlvica per millorar l’estabilitat i reduir la càrrega sobre la columna.
- Flexibilitat i mobilitat: especialment de malucs i isquiotibials per evitar compensacions que sobrecarreguin la zona lumbar.
Diversos assaigs clínics han demostrat que els exercicis de control motor redueixen el dolor i discapacitat en pacients amb lumbàlgia crònica i poden ser tan eficaços com altres formes d’entrenament quan s’apliquen amb constància.
📌 Referència: Saragiotto BT, et al. Motor control exercise for chronic non-specific low-back pain. Cochrane Database Syst Rev. 2016.
📌 Referència: Shamsi MB, et al. Efficacy of core stability exercises in chronic low back pain patients: A systematic review and meta-analysis. Clin Rehabil. 2020.
💪 Quins grups musculars treballar?
Els grups més rellevants per estabilitzar la zona lumbar i reduir dolor són:
- Core profund (transvers de l’abdomen, multífids).
- Glutis major i mitjà: clau per a la funció pèlvica i descàrrega de la zona lumbar.
- Erectors espinals: suport a l’extensió i estabilització.
- Flexors i extensors de maluc: per mantenir equilibri muscular i evitar sobrecàrregues.
- Cadena posterior (isquiotibials, lumbars): important en la flexibilitat i el control de moviments.
📌 Referència: Gomes-Neto M, et al. Stabilization exercise compared to general exercises or manual therapy for the management of low back pain: A systematic review and meta-analysis. Phys Ther Sport. 2017.
📅 Freqüència, sèries i repeticions
Les recomanacions generals (a adaptar a cada pacient) són:
- Freqüència: 2–3 sessions per setmana de treball de força, més exercicis de mobilitat diaris.
- Control motor i core: 3–4 sèries de 8–12 repeticions o isomètrics de 10–20 segons.
- Força global: 2–4 sèries de 8–12 repeticions, progressivament més intenses.
- Flexibilitat: estiraments suaus de 20–30 segons, 2–3 repeticions.
📌 Referència: Smith BE, et al. Exercise for chronic musculoskeletal pain: A systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials. Br J Sports Med. 2017.
✅ Missatge final
La lumbàlgia crònica no es resol amb repòs ni amb tractaments passius. El que realment marca la diferència és el moviment actiu, constant i progressiu. L’exercici de control motor, l’enfortiment del core i la millora de la flexibilitat són les eines que han demostrat més eficàcia per reduir el dolor i millorar la funció.
El paper del fisioterapeuta és fonamental: adaptar els exercicis, corregir la tècnica i guiar la progressió. Amb constància i paciència, es pot recuperar confiança en el moviment i reduir l’impacte del dolor lumbar a la vida diària.
osteofisic.com 