En alguns processos de lesió o patologia els patrons de moviment queden alterats i la consiència de la posició articular es veu disminïda.
L’ús de «senyals externs» per a l’aprenentatge motor (és a dir, miralls, objectius, etc.) són superiors a l’ús de «senyals interns» (és a dir, instruccions sobre com moure’s durant una tasca). La retroalimentació visual amb el dispositiu làser Motion Guidance ofereix un senyal extern molt superior als objectius o miralls, ja que la retroalimentació és instantània i el senyal és una cosa que la persona pot seguir i comprendre directament, sense els processos cognitius innecessaris de la instrucció verbal : ho veuen.
Els nostres cossos tenen mecanismes inherents que ens permeten saber on som a l’espai. Això inclou la visió, la sensació tàctil i la sensació propioceptiva. La rehabilitació de retroalimentació visual guiada per làser cobreix tots els terrenys per crear una experiència d’aprenentatge que abasti tots aquests mecanismes. La investigació ha demostrat que la representació del nostre cervell del nostre cos pateix canvis quan estem lesionats. Això ha estat etiquetat com a «taca cortical» o «mapeig corporal alterat. Essencialment, després de la lesió, la nostra discriminació de la part del cos lesionada disminueix globalment, en tots els mecanismes inherents.
Aquest fenomen també s’ha observat en pacients amb dolor lumbar, mal de genoll i pacients amb mal d’espatlla, i el concepte s’aplica a cada part del cos.
L’entrenament amb feedback visual amb làser ens permet mesurar i tractar aquest dèficit de consciència de la posició articular. L’aprenentatge motor és més ràpid i motivador i les millores en el moviment es poden visualitzar al moment.