L’osteoporosi es caracteriza per la pèrdua de densitat òssia, fet que genera risc de fractures per fragilitat. Aquestes fractures tenen les tases més altes de morbilitat i mortalitat entre la gent gran, sent les dones postmenopàusiques les que tenen un major risc de fractures.
La prevenció de fractures de maluc té en l’activitat física un element clau per mantenir la resistència òssia i nova formació d’os.
Els exercicis regulars d’impacte i resistència d’alta intensitat poden reduir la probabilitat de fractures millorant la funció múscul-esquelètica i promovent una nova formació òssia. Diversos estudis han comprovat que en dones postmenopàusiques, el percentatge de canvis en la densitat del coll femoral en resposta a un programa d’entrenament basat en resistència d’alta intensitat i activitats amb pes són majors que en els grups sedentaris. Una comprensió dels patrons de tensió òssia durant diferents tipus d’exercicis és essencial per a optimitzar els programes d’exercici per millorar la força òssia i mitigar la incidència de fractures.
Les activitats físiques que es recomanen són aquelles que generen una força de deformació de l’òs que excedeix el seu valor homeostàtic en un 75%.
Així les activitats d’elecció són les d’alta càrrega o alt impacte, que generen forces de reacció a terra entre 1 i 3 vegades el pes corporal, com per exemple saltar, de manera controlada. Pujar i baixar escales genera una tensió un 30% més efectiva que simplement caminar, per tant es pot considerar un estímul mecànic sobre el coll femoral molt adient. Respecte a si és millor caminar o còrrer, s’ha comprovat que la marxa ràpida (6 Km/h) és la que genera tensió de tracció més alta sobre el coll femoral, més fins i tot que còrrer a 7-9 km/h on l’activació de la musculatura fa que hi hagi menys acció directa sobre l’os.
Respecte a les activitats de força es consideren d’alta càrrega quan superen el 75% de l’aconseguida en una sola contracció voluntaria màxima.
Així aquelles que comporten flexió de genoll i, extensió i abducció de maluc (glutis major, menor i mig) són les que comporten major capacitat de formació de nou os, principalment al coll femoral.
A l’hora de triar les activitats, serà molt important tenir en compte quines són les més adients a cada persona, tenint en compte limitacions fruit d’altres patologies com per exemple artrosi de genolls o maluc. L’activitat física pot ser un gran complement al tractament farmacològic i caldrà adaptar i personalitzar a cada persona.
- Martelli, S., Beck, B., Saxby, D. et al. Modelling Human Locomotion to Inform Exercise Prescription for Osteoporosis. Curr Osteoporos Rep 18, 301–311 (2020). https://doi.org/10.1007/s11914-020-00592-5
- Martelli S. Femoral Neck Strain during Maximal Contraction of Isolated Hip-Spanning Muscle Groups. Comput Math Methods Med. 2017; https://doi.org/10.1155/2017/2873789
- Saulo Martelli 1 , Mariana E Kersh 2 , Anthony G Schache 2 , Marcus G Pandy 2 Strain Energy in the Femoral Neck During Exercise. J Biomech . 2014 Jun 3;47(8):1784-91. doi: 10.1016/j.jbiomech.2014.03.036. Epub 2014 Apr 3.
osteofisic.com 